
Jordi Pascuet i Mas

Takahisa Fujinami
Doncs ja s'ha acabat. tres dies completats, sencer, no a troços, però cansat, i amb les articulacions xungues. Per sort no hi ha anti-dòping de ibuprofeno i reflex al santigosa perque no l'hauria superat.
Avui sense pluja i molt de fang un altre cop, i un altre cop la major part del recorregut amb el grup d'en Fuji. Quin tio !!! coneix perfectament quin era el seu paper a Santigosa: primer de tot guanyar, doncs s'ha de mantenir el nom i a hores d'ara no se si ho ha aconseguit però crec que si. Però segon, i molt important, donar espectacle al públic. Avui l'he vist fer zones per la part més dificil per donar espectacle als pocs espectadors que s'havien atrevit a arribar a peu a zones llunyanes. Es a dir, no només fa l'espectacle a la margera o a la indoor on hi és tothom, sinó que també al mig dels recs om tant sols hi ha tres o quatre persones. I això és molt d'agrair, la margera l'ha pujat sobradissim en Fuji, tot i que avui estava molt i molt malament pel fang. En Cabes ha pujat amb un varios i no he vist ningú més doncs ja feia tard a l'entrada.
Les zones avui; doncs al matí en la línea de dificultad i a la tarda més assequibles. Però ja us dic, en general molt dificils sobretot per fer non stop. A veure, no es pot marcar un non stop en un torrent amb molta pendent de 150 metres de llarg i enpalmar-ne dues de seguides on no et pots parar ni a respirar. Això només ho aguanten els professionals amb una forma física espectacular (i potser en "Vadó Puigvert", però no ho hem pogut constatar en aquesta ocasió), però la resta de mortals doncs no.
I és una putada que et marquin un fiasco quan ja portes la meitat de la zona patint amb mil peus. La interzona molt complicada al matí, fins al punt que alguns hem acabat la benzina. Una menció especial al meu motxiler d'avui, el meu nebot Pere Casas Comas i a en Piru4rt que venia de seguidor i m'ha deixat benzina i ens ha fet un cop de mà.
En general doncs reitero, molt dificil. Abans, en l'epoca de les Sherpas, aturar-se amb un peu a terra per agafar aire no era fiasco, era un punt. I per qui pugui pensar que és la meva opinió, doncs no. He contrastat la meva opinió amb trialers coneguts per haver participat varies vegades als SSDT i un deia que s'havien passat amb el nivell i l'altre que els SSDT són més facils que aquest Santigosa. Qui no en tingui prou amb la meva opinió doncs té la d'en Carles Casas i l'Angel Magriñà.
Els tres dies dels Cingles varen morir així, per elevar el nivell de dificultad fins acabar desapareixent. I si no canvíen, aquesta 40ª edició dels 3dts vaticino que serà el principi del seu fí. Està en mans del motoclub Abadesses rectificar. I aquesta és una opinió molt personal, i basada en el que jo he vist i penso i en el que he comentat amb d'altres participants que l'any vinent no repeteixen. Apa doncs, espero que us hagi agradat el resum personal dels tres dies. Evidentment ha estat una visió molt personal de com jo he vist els 3dts i de com jo veig que ha de ser el trial.
L'any vinent que la faci en Feliu per que el que es jo..............................aniré de processó a cuidar-me el reuma, que sóc més vell que el Santigosa que ja n'ha complert 40 !!!
10 Primers classificats "3 Dies Trial Santigosa"
PILOTO MARCA Día 1 Día 2 Día 3 Total
1 Jordi Pascuet Gas Gas 2 0 0: 2
2 Takahisa Fujinami Montesa 2 1 1: 4
3 Gabriel Reyes Ossa 2 0 12: 14
4 Dani Oliveras Ossa 6 1 15: 22
5 James Roderick Duxbury Gas Gas 11 10 10: 31
6 Ismael Lobato Sherco 5 11 16: 32
7 Oscar Giró Montesa 16 16 3: 35
8 Joan Pons Sherco 9 8 21: 38
9 Miquel Vergel Gas Gas 11 9 24: 44
10 Carles Casas Montesa 24 13 7: 44
Apa.... Joan Comas
Repor: TV3
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3513830
fotos
.