dijous, 17 d’abril de 2014

Llei Òmnibus

Modificació de la normativa d'accés motoritzat al medi natural.

Llei 10/2011 de simplificació i millorament de la regulació normativa.


Objectiu. Què es busca?
  • Impuls econòmic del sector de la motocicleta i del turisme
Beneficis
  • Permet la pràctica esportiva de moto en tot tipus de camins rurals i amplia els llocs on poden realitzar-se competicions a espais naturals. Dóna una major oportunitat i flexibilitat al sector.

Legislació modificada
  • Es permet la circulació motoritzada en pistes i camins inferiors a 4 m d'amplada sempre hi quan es motivi i es basi amb un acord amb el titular dels vials que autoritzi aquesta circulació.
  • S'autoritzen, excepcionalment, competicions esportives als espais naturals, prèvia autorització de l'òrgan gestor de l'espai.
 Llei Òmnibus

dimarts, 15 d’abril de 2014

Plec d'al-legacions


AL GABINET JURIDIC DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA


JOAN COMAS I MASMITJÀ, Advocat, amb domicili professional a 17300 Blanes, C/ Sebastià Llorens, 11, telf. 972 335 160 i fax 972 332 202, actuant en nom i representació de les següents entitats:

-        Víctor Martín Bordonau, President de Motocat motoclub d’amics del trial.

-        Motoclub Els Cremats. Motoclub Els Cremats

-        Francesc Santos en nom de www.solotrialclasico.com

-        Josep Feliu Reixach en nom de Trial Sense Embuts

-        Xavier Bisbe Serra, secretari i delegat de Trial del Ter Motor Club Moto Club Montgri

-      Ismael Lobato Gonzalez, President president de Associació -amver - Catalunyal (Associació d'Usuaris de la Moto Verda).
 
     Carles Solà Palacio President Moto Club Cingles de Bertí.

-        Horacio San Martín Carrillo, President director del portal  TodoTrial .

-        Angel Magriñà, en nom de Delay SCPMoto Club Centpeus


--     Carles Casas i Comas, President  del Moto Club Olot.


La representació de les quals acredito mitjançant designes que acompanyo a aquest escrit, comparec i dic:

Que havent estat publicat al DOGC núm. 5891 d’1 de Juny de 2011 l’Edicte de 26 de maig de 2011, pel qual se sotmet a informació pública l’Avantprojecte de
llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica, i essent que en l’esmentat edicte s’acorda sotmetre a informació pública aquell avantprojecte, mitjançant el present escrit i en la representació acreditada, passo a efectuar les següents

AL·LEGACIONS


PRIMERA.- Les nostres al·legacions es centren en els arts. 3 i 4 de l’avantprojecte que són els únics relatius a la modificació de la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural doncs entenem que no modifiquen substancialment aquella llei

Des de l’aprovació de la llei 9/1995 reguladora de l’accés motoritzat al medi natural, i malgrat diverses fases d’una major o menor “intensitat” en la seva aplicació, va quedar prohibida genèricament la circulació de vehicles a motor per vies inferiors a 4 metres d’amplada (art 6.2) i totalment prohibida la circulació camp a través o fora de les pistes i camins delimitats, tallafocs, camins ramaders, llit sec de rius, torrents i tota mena de corrents d’aigua.

Un dels grans errors d’aquella llei era que en cap moment discriminava entre els diferents tipus de vehicles, donant el mateix tractament a un camió de 20.000 kg de pes que a una moto de trial de 80 kg.
 Amb aquesta regulació, la pràctica de l’esport del trial va quedar prohibida “de facto” en qualsevol de les seves modalitats, ja sigui estrictament l’esport del trial com el denominat “trial d’excursió” doncs, com diu el Campió del Món de trial Toni Bou “el trial comença quan s’acaben els camins”.
La incoherència d’aquest tractament legal es va fer evident de seguida: limitar la circulació a una amplada mínima de 4 metres quan una moto de trial tant sols necessita 30 centímetres d’amplada per circular és, com a mínim, incoherent. I les conseqüències de la seva aplicació han estat moltes i variades i, en general, perjudicials, essent les més destacades les següents:
 a)    Condemnar a la il·legalitat de qualsevol persona que volgués circular amb una moto de trial fora de la xarxa normal de carreteres.
 b)    Desús i en alguns casos desaparició de camins i corriols bàsicament utilitzats per motos de trial.
 c)    Degradació de nombrosos camins d’amplada inferior als 4 metres pel seu desús sobtat, els quals s’han vist envaïts per la vegetació que el pas de peatons i bicicletes no és suficient per a la seva neteja i manteniment.
 d)    Provocar l’existència d’una molt important desobediència civil per part d’un molt important nombre de persones, practicants del trial, que han passat a haver de practicar el seu esport d’amagat i sempre amb el risc de ser detectats i sancionats.
 e)    La disminució del nombre d’aficionats al trial, especialment entre els més joves, ateses les dificultats legals de la seva pràctica.
 f)     Cap benefici apreciable per al Medi Natural. Per contra, s’han dut a terme estudis mediambientals que demostren la mínima afectació que una moto de trial pot causar al medi (informe Boada).
 g)    La incoherència de que a Catalunya, llar de molts campions mundials de l’especialitat i de la major part de marques fabricants de motos de trial, la pràctica d’aquest esport es vegi tant limitada que pràcticament es podria dir que està prohibida.
  
El que ens sembla evident, és que una llei que provoca tantes sancions i, sobretot, tants incompliments que fins i tot podem arribar a parlar d’una desobediència civil generalitzada (el 99’9 % de practicants del trial en un moment o altre han incomplert la llei), és una llei mal feta, i per això en volem instar la seva reforma més profunda que no pas la que proposa l’avantprojecte.
Les motocicletes han evolucionat, essent més modernes, menys sorollores i menys contaminants. En aquest sentit, el sector s’ha adaptat perfectament a les directives de la UE sobre emissions de CO2 (Directiva 92/61/CEE) creant motors per motos de trial de quatre temps i fins i tot millorar i modernitzar els motors de dos temps per superar les previsions legals.
Es a dir, el sector s’ha modernitzat i s’ha adaptat..........però seguim patint la llei de fa quinze anys.
La reforma que considerem s’ha de fer ha de partir de la base del Dret a la lliure circulació que reconeixen els arts. 4.1 de l’Estatut de Catalunya i l’art. 19 de la Constitució Espanyola i, en conseqüència, enlloc d’una llei que prohibeix la circulació amb excepcions, nosaltres recolzem una llei que partint d’aquesta premissa bàsica del dret fonamental a la lliure circulació, imposi límits coherents, però que en tot cas que la prohibició de circular en sigui la excepció i no la regla general com ho és ara.
 A la vegada pensem que la llei no pot donar el mateix tracte a tots els tipus de vehicles aptes per a circular pel medi natural, doncs no és el mateix un automòbil tot terreny de 2000 kg de pes que una moto de trial ni un quad. Per tant, la llei ha de distingir bàsicament per tipus de vehicles i no per amplades de camins. Per que una moto de trial circulant per un camí d’un metre d’amplada no provoca cap perjudici al medi natural, mentre que un tot terreny de 2000 kg pel mateix camí pot causar-ne molt.
Específicament pel que fa a les motos de trial, tant per les seves pròpies característiques com per l’esport per al qual s’han fabricat, comporten que el seu impacte mediambiental sigui nul o pràcticament inexistent si s’utilitzen correctament. En efecte, el seu pes limitat, la seva potència limitada, els pneumàtics amb tacs petits i molt junts i amb unes pressions d’inflat que mai superen els 0’6 bars, fan que la seva afectació als camins sigui nula (de fet, la degradació del terreny que pot provocar el pas d’una moto de trial no és superior a la que pot provocar per exemple el pas d’un cavall). Les seves emissions de CO2, un cop superades les directives europees, compleixen totes les normatives. La escassa velocitat en un esport que es basa en l’habilitat i l’equilibri i no en qui arriba abans. Tot això comporta que la llei de l’any 1995 penalitzi moltíssim les motos de trial i els seus practicants.
 El que considerem doncs ha de contemplar la reforma de la llei, concretament pel que fa al mon del trial, és el següent:
 -       Manteniment de l’art. 6 de la llei que prohibeix la circulació als espais naturals declarats de protecció especial d’acord amb la llei 12/1985.
 -       Modificació de l’art. 6.2 de la llei que fixa el límit mínim de 4 metres deixant sense efecte aquest límit pel que fa a les motos de trial, autoritzant-ne la seva circulació per tot tipus de camins i corriols de qualsevol amplada, sempre dintre dels límits exposats en el punt anterior.
 -       Introduir excepcions a l’art. 7 de la llei que prohibeix la circulació fora dels camins o pistes, en el sentit d’autoritzar la circulació de motos de trial per les següents zones: 
  • Recorreguts de línees elèctriques.
  • Tallafocs.
  • Lleres de torrents secs o amb pas d’aigua ocasional i, per tant, sense fauna piscícola.
  • Estacions d’esquí fora de temporada.
  • Canteres sense explotació.
  • Qualsevol espai que envolti les anteriors zones en una distancia de 50 metres.
 En totes aquestes zones el fet de permetre’n la circulació, en molts dels casos, ajudaria ni que fos mínimament a mantenir neta de vegetació la zona, que és el que es pretén (tallafocs, línees elèctriques, estacions d’esquí), mentre que en d’altres el pas de motos de trial no generaria cap perjudici al medi natural per la pròpia naturalesa del lloc (torrents amb aigua ocasional, canteres).
 -       Mantenir limitacions específiques de nombre màxim de motos circulant en grup (proposem 10 com a màxim), velocitat màxima (ens semblen correctes els 30 km/h que preveu la llei), prioritat de pas als peatons i ciclistes (ja ho estem complint per simple sentit comú), control de l’emissió de sorolls.
 -       Modificació dels arts. 24 i 25 de la llei pel que fa a la organització de competicions esportives, fent imprescindible l’autorització de l’Ajuntament i propietaris dels terrenys afectats però convertint en preceptiu però NO vinculant l’informe prèvi del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
 -       Modificació de l’art. 12 de la llei pel que fa a la creació de zones per a la pràctica del trial, en el mateix sentit que l’anterior, és a dir, la obligació de disposar de l’autorització de l’Ajuntament i propietaris dels terrenys afectats però convertint en preceptiu però NO vinculant l’informe prèvi del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
  Pensem que aquestes modificacions permetran conjugar la pràctica del nostre esport amb el manteniment del medi natural, entenent-lo no només com “un valor a protegir, sinó també un valor que catalitzi i impulsi la nostra capacitat de generar riquesa".

En definitiva, considerem que la modificació que es proposa en l’avantprojecte de l’art. 6 incloent l’apartat 3 no resol en cap cas el nostre problema, alhora que ens genera una inseguretat jurídica doncs deixa en mans del conseller competent l’autorització per circular en camins delimitats en xarxes o itineraris establerts fent referència a l’inventari comarcal corresponent.

Certament són molt pocs els Consells Comarcals i els Ajuntaments que han dut a terme l’inventari de camins que preveu la llei 9/1995 bàsicament per la seva gran dificultat de realització. En conseqüència doncs, més difícil serà la tasca del conseller corresponent a l’hora de dictar les ordres a les que es refereix l’avantprojecte.

Pensem doncs que la nostra proposta resol de forma prou definitiva el conflicte, establint tractaments diferenciats per a casos diferents i entrant de ple al moll de l’os del conflicte enlloc de quedar-se en declaracions d’intencions genèriques de difícil aplicació a la pràctica.

Finalment volem destacar la millor acceptació per part del públic en general de l’esport del trial, dels seus practicants i de les seves motos. Així com la majoria d’altres usuaris del medi natural en vehicle a motor en tenen prou amb la circulació per camins, el trial, com ja hem dit, comença quan s’acaben els camins. Reduir els 4 metres a 2 o a 1 no ens resol el conflicte i, per tant, la solució passa per, partint de la base de la lliure circulació, imposar límits fàcilment comprensibles i diferenciables i en una nova redacció d’acord amb els principis exposats en el present expositiu.


SEGONA.- Pel que fa a la modificació proposada de l’art. 20 de la llei 9/1995 relativa a les competicions esportives considerem adequada la modificació que es proposa però també clarament insuficient.

En l’apartat de les competicions organitzades la situació provocada per la vigència de la llei 9/1995 encara ha estat més greu: els arts 23 i 24 de la llei articulen l’autorització prèvia del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca qui exigia la prestació d’una fiança prèvia. Però el més greu i inacceptable de tot és que l’art. 25 permet al Departament de suspendre provisionalment proves esportives ja autoritzades “per circumstàncies meteorològiques, per incendis i per altres supòsits justificats” i això no es modifica amb l’avantprojecte.
 Aquesta redacció tant deficient de la llei, que en definitiva el que fa es donar plens poders al Departament, ja no per autoritzar o no una determinada competició, sinó fins i tot per a suspendre’n una ja autoritzada, a part de generar una greu inseguretat jurídica ha arribat fins i tot a generar greus perjudicis a persones que desinteressadament i a través de moto clubs i d’altres organitzacions, han fet grans esforços per a organitzar actes que després es suspenien per actuacions arbitràries de l’administració. I amb la modificació proposada tot això seguiria igual.

TERCERA.- Cap modificació es proposa en l’avantprojecte d’una qüestió primordial al nostre entendre com és la creació de zones específiques per a la pràctica del trial.

En aquest sentit l’aplicació de la llei 9/1995 ha estat totalment restrictiva. Així, tot i que l’art. 12 de la llei preveu que els Ajuntaments podran establir circuits específics, després els obliga a sotmetre’s a consideració del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i el Departament de Governació, i sempre sotmesos al tràmit d’avaluació de l’impacte ambiental. I ha estat en aquest tràmit quan el Departament ha aplicat, especialment els darrers anys, unes restriccions que, en definitiva, han limitat molt l’existència d’àrees per a la pràctica del trial, moltes de les quals han funcionat durant anys sense els pertinents permisos atesa la pràctica impossibilitat d’obtenir-los, generant una nova desobediència civil.

Entenem doncs que cal abordar la modificació d’aquest apartat de la llei per facilitar i promoure la creació d’àrees específiques per a la pràctica de l’esport del trial.
 
QUARTA.- En resum, considerem que la proposta de modificació es queda molt curta, tenint en compte que és una sensació generalitzada en molts grups parlamentaris que la llei 9/1995 va ser un error i el seu manteniment és inviable, i que cal afrontar una reforma molt més profunda que la que preveu l’avantprojecte d’acord amb les bases relacionades en l’al·legació primera d’aquest escrit.

CINQUENA.- No volem acabar aquest escrit sense apel·lar al coneixement que el legislador a Catalunya ha de tenir de primera mà d’un esport que, si bé no va néixer a Catalunya, si que hi va créixer fins a convertir-nos en el país amb més campions, amb més marques de motos i amb més afició a aquest esport.
Marques catalanes mítiques de motos de trial con són Bultaco, Montesa, Ossa van marcar vàries generacions des de meitats dels anys 60 fins a finals del segle XX. A la majoria de les cases hi havia una Sherpa o una Cota que feia servir el pare per fer trial però també per anar a comprar el pa o dur els fills a passejar. I era una activitat que passava de pares a fills i per això les marques van crear models infantils com la Cota-25, la Chispa o la Tirón, totes elles motos que han passat a formar part de la història més recent de Catalunya.
El trial va esdevenir doncs a Catalunya un esport que practicaven pares i fills conjuntament, amb respecte al medi ambient doncs és el nostre espai de lleure i en som els principals cuidadors per que en som uns dels principals usuaris. Un trialer cuida sempre la seva zona doncs hi vol tornar el cap de setmana següent.
La tradició ha continuat i a aquelles marques mítiques les han substituït d’altres com són Sherco, Gas Gas, Xispa, el nou renaixement d’Ossa, etc.
El nostre esport però va quedar ferit de mort l’any 1995 amb les limitacions imposades per una llei equivocada i ara, més de quinze anys després, tenim la oportunitat de revertir aquesta situació a la que es va condemnar el trial. I d’aquí les grans esperances que tenim posades en aquesta reforma legislativa.

Per l’expressat,

AL GABINET JURIDIC DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA DEMANO: Tingui per presentat aquest escrit i per formulades al·legacions a l’Avantprojecte de llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica publicat al DOGC núm. 5891 d’1 de Juny de 2011 mitjançant Edicte de 26 de maig de 2011, pel qual se sotmet a informació pública i, en mèrits al seu contingut, n’acordi la seva inclusió en el redactat definitiu.

Joan Comas

Barcelona, 9 de Juny de 2011