Reflexions de Victor Martin Bordonau sobre la lliure circulació de vehicles d’accés motoritzats al mitja natural.

Catalunya s'ha caracteritzat durant molts anys per una cultura de muntanya única a Europa, amb una propietat forestal que ha estat especialment generosa i en la que hem gaudit dels espais naturals. Els catalans hem utilitzat la propietat privada com un espai de lleure des de fa molts anys, de manera natural i sense gaire polèmica.

Quan van aparèixer durant els anys 60 les primeres motos de muntanya, no va canviar l'esperit de generositat de la propietat forestal, a causa de la poca massificació del moment, ja que aquest esport incipient estava molt arrelat al territori.

L'expansió durant aquests anys del Trial i de l'Enduro van convertir el territori en un gran espai d'oci, lliure i gratuït, i van començar a sorgir les primeres friccions entre usuaris de vehicles de motor, altres usuaris del medi natural i ecologistes.

La propietat forestal va començar a veure els seus boscos amenaçats. L'usuari va deixar de ser una persona arrelada al territori, i un nou tipus de practicant, amb poca cultura del medi natural i poc coneixement de l'entorn, per exemple els Quads, accedeix a punts que no havia accedit fins aleshores.

Les bicicletes de muntanya, les BTT s'han convertit els darrers anys en una de les activitats esportives i de lleure amb més desenvolupament, amb un gran nombre de practicants a Catalunya, però jo, del que voldria parlar és de les motos de Trial i fent referència als incendis.

Martí Boada, geògraf, naturalista i doctor en ciències ambientals, va fer un estudi mediambiental sobre una zona concreta de Catalunya (Santigosa), per saber i conèixer l’impacte que podien ocasionar les motos de Trial sobre l'entorn. No m'estendré en els resultats de l'informe, però una cosa va quedar clara: En general les motos no són responsables dels focs als nostres boscos, tot al contrari.

No veieu que som els primers interessats a deixar el medi natural en millors condicions de com el trobem, ja que és el nostre “modus vivendi”?

Polítics i ecologistes, no veieu que voler fer veure el contrari frega els límits de la llibertat individual?

Sobre els últims incendis del Bages no seré jo qui dirà que s’haguessin pogut evitar, perquè mentre hi hagi mala gent, no hi haurà res a fer. Sobre aquesta gent, potser no és el correcte, però ja ho deia Sau a la seva cançó “Això es pot salvar”... “i el fill de puta que cremi aquests boscos que li tallin les mans potser així no els cremaran”.

Concretem... els focs els provoquen les persones o les motos? Jo crec que les persones. Amb més motos als boscos, més gent amb possibilitat de ser vista fent malifetes.

L’origen del foc de Bufalvent resulta que va ser un ocell que es va rostir al tocar un filat elèctric i resulta també que a nosaltres (Motocat) no ens van donar l’autorització d’una àrea de Trial a Talamanca perquè niava una àliga “cua barrada”.

Concretem... els focs els provoquen els ocells o les motos? En aquest cas l’ocell, però tampoc crec que sigui gens habitual. Altre cosa és que no ens deixin anar amb moto per on hi ha “cua barrada” o d’altres espècies, si ella ja va venir quan era ple de motos. Deu ser que li agraden home!

També hem de sumar la gestió dels boscos que està abandonada. No veieu que si ens deixeu passar per corriols, rierols, tallafocs, caminets, etc. els mantindrem nets i serviran per accedir-hi en cas d’incendi?

Nosaltres, els trialers, no necessitem pistes amples, ni tant sols camins de 2 metres, deixeu-nos netejar el sota bosc, els marges, els camins i corriols, les lleres dels rius, etc. i us asseguro que els incendis i les riades, si no disminueixen, els bombers i ADF aconseguiran apagar-los i controlar-los més aviat.

I amb això no estic dient que s’obri tot Catalunya per la pràctica del Trial, fins i tot jo seria més restrictiu no podent practicar Trial els mesos de més calor. Les dates que les posin els tècnics de la meteorologia, no els polítics de torn, si us plau!

Si encara així no ho veieu clar, deixeu-nos fer àrees de Trial legalitzades. La llei ho contempla, però sempre hi ha algun “ecotaliban” que ho tira tot enrere sense cap més interès que fer mal.

A partir d’aquí si no es canvia d’actitud envers tot el que té rodes i sense ser alarmista, no previnc gaire bona salut, ni per als nostres boscos, ni per a nosaltres mateixos.

Victor Martin Bordonau