dilluns, 23 d’agost del 2021

Toni Bou & Adam Raga

Que la regularitat guanya campionats, seria una lògica però no ès el cas de Toni Bou ja que portem mols anys veient-te’l a dalt de tot no veure’l entre els tres primers ho podríem considerar de fet irregular, es un guanyador nat, un campió indiscutible. Que en podem dir de Adam Raga dons que sense el Toni ell se’n hagués emportat una part important del pastel, sols que ha coincidit en el temps amb Toni una llàstima ja que aquests munt de subcampionats no deixen d' esser grans assoliments, conclusió tenim dos números uns.

30 comentaris:

Anònim ha dit...

David Miquela
Una gran verita

Anònim ha dit...

Alberto Albo Ribas
no estic d'acord, Bou núm. 1 i Raga núm. 2 i gràcies

Trial Sense Embuts ha dit...

Alberto, es l'avidencia però Raga no deixa d ser un campiò

Anònim ha dit...

Alberto Albo Ribas en aixo et donc la rao.

Anònim ha dit...

plegan tots
Josep Cortes Ramon

Trial Sense Embuts ha dit...

per desgracia, el Trial no donà per tant, i les federacions i departaments d’estat, de suport zero.

Anònim ha dit...

Alberto Albo Ribas dons crec que la pasio i ganes que i posa en raga ..supera en bou ! Matraveixo a dir que plagara abans en bou. I respecta els joves..cap val res ! En busto un xulopicines..que no arrivara en llok..en gelabert ..i posa ganes...pero poc mes napendra ..bo es en martin..pero tampoc els atrapara ! Lunic que els pot fotra a fora ..en heningway ! Pero ancara falten 7 o 8 anys ! En resum..raga i bou per dies !
Josep Grau

Anònim ha dit...

Dels juniors daqui..poc podem esperar ! En pau aquest res...en jambrina..ja va tard..potser per ganes i calers en trueva..pero tamve va tard ! Larnau podia aver arrivat...pero lu del genoll..el marcara sempra mes ! El que progresa be i ancara i es a temps..en canales !
Josep Grau

Anònim ha dit...


No estic d'acord , Bou 1 incontestable i Raga 2 . Estic amb l'Albo.
Toni Soto

Anònim ha dit...


No estic d'acord , Bou 1 ell ha creat un estil , Raga 2 copia un estil . Estic amb L'Alberto Albo Ribas i Toni Soto
Jordi Mestre Bernardez

Anònim ha dit...


Jordi Mestre Bernardez no no 😅 tenen dos estils completament oposats, Bou es cos i cames, Raga es tot explosió.
Eduard Casellas Villalba

Anònim ha dit...


Em semble mol correcta el q dius afagin si cal q el raga com pot mativarse tant per fer aquets resultats duran tans anys brutal!!
Josep Cortes Ramon

Anònim ha dit...


Jo crec k els 2 tenen un mèrit indiscutible …. Ser sempre el 2 no es facil …. Però comença a ser una mica aburrit
Marc Manich Garcia

Trial Sense Embuts ha dit...

no se qui ha dit una copia, discrepo totalment ja que l’estil de fer trial de Bou res te a veure amb el de Raga

Anònim ha dit...


Chapeu per l,Adam ¡
Trobar-se pel camí un Súper com el Toni no deixa de tenir molt mérit i molta professionalitat per aguantar-ho
Ricard Sans

Anònim ha dit...


Completament d'acord Josep, araxtenim 2 numeros 1 i fins facpoc en teniem 3 amb l'Albert Cabestany
Manel Campoy

Anònim ha dit...


Realment...si ho pensem amb qualsevol tema, no hi ha 1 si no hi ha 2. La resta.........especulacions. Morirem d'èxit!!!!!!
Carles Solà

Anònim ha dit...


No estic d’acord. Toni Bou és brutal, però Adam Raga és un grandísim pilot.
Victor Martin Bordonau

Anònim ha dit...



Es aixis..Bou 1
Josep Maria Clopés Alemany

Anònim ha dit...


Buenu,,dons el Bou,ya ha dit bastans cops que el Raga el Motiva,dons si está algu cansar de sempra Guña ,surt el Raga ,y Goña ,y el Bou es Motiva ,y torna está prime,
Enric Mencion Estarriola

Anònim ha dit...


Discrepo, durant els anys que vaig estar amb el Cabestany i són molts com 11, vàrem pasar 8 de seguits lluitant amb en Raga i en Geroni per un segon lloc i sempre fent algun podi, realment com en Toni no i ha ningú i si que es veritat que com amb Raga de treballador i constant tampoc nia ningú.
David Sarrias

Anònim ha dit...


Una pregunta innocent, quan temps li duren els motxillers a en Raga ?. A mes d aguantar-te damunt la moto sense posar el peu a terra hi ha altres coses per guanyar en el Trial. El trial es un tandem pilot-motxiller i en Raga va sol, perque vol anar sol, es l etern " segundon" i crec que quelcom de complexe hi ha en tot aixo. De les seves tendencies polítiques millor no parlar-ne que no es el tema aqui.
Daniel Leinad

Anònim ha dit...


No te res a veure el que li durin a un els motxilers, ni tampoc les seves tendencies politiques, ni circular a 210 Km/h per l’autopista per dir que tots son grans pilots. Número 1 sols hi ha un, però la resta son necesaris, sinò el número 1 ja pot anar buscant feina al Punt de Trobada
Victor Martin Bordonau

Anònim ha dit...


Victor Martin Bordonau es veritat a les curses hi ha d'haver mes d'un per guanyar I malauradament son pocs els que guanyen.
El meu respecte I admiració per tots els que no arriben o es queden per el cami, sense ells tampoc sería posible el mon del trial.
Bado Fortiana

Anònim ha dit...


Victor Martin Bordonau i tant que te que veure, un campio es forja en el seu caracter i aquest no te caracter de campio ni de bon troç. El seu " jefe " en Tarres va guanyar molts campionats del mon, sense en Salva Garcia n'hagues guanyat la meitat, es la gran diferencia entre tenir un bon motxiller o canviar-lo dos cops cada temporada. 😀😀😀... Home Victor si nomes corre un corredor no es una campionat es una demostració i encara que es faci al punt de trobada no es el mateix,
Daniel Leinad

Anònim ha dit...


Daniel Leinad queda clara la teva possició
Victor Martin Bordonau

Anònim ha dit...


Daniel Leinad en Raga es BiCampió del Mon, 2005 i 2006. A partir d’aqui sempré sotscampió…
Jorge Prat

Anònim ha dit...


Jorge Prat i ??? ..... Contradiu el que dic ??
Daniel Leinad

Anònim ha dit...


Daniel Leinad bé. Jo creo que per guanyar dos Mundials i una quants Campionats d’Espanya, sino tens carácter de campió no ho fas.
L’accident es que es troba amb un monstre que está molt per sobre de la resta de pilots.
Però tot son opinions.
Jorge Prat

Anònim ha dit...

Direu que és una diferència gairebé filosòfica, però em sembla que un gaudeix més del nostre esport. I l'altre fa com si ho patís.
Joan Ferrer.