Benvolguts trialers,
Em sap greu
comunicar-vos aquesta notícia però, un cop celebrat el trial de clàssiques del
3 de desembre, deixaré la presidència de MOTOCAT. La meva consciència sap que
m'havia donat un temps de reflexió i tenia les meves reticències, però la
decisió, encara que dura, està presa.
Són moltes les raons que
m'han portat a prendre aquesta decisió, però la gota que va fer vessar el got
van ser els passats 2 Dies de Trial de Talamanca en els que vam perdre prop de
2.000 euros. Amb una baixa inscripció va quedar demostrat que el col•lectiu
trialer no vol trials de modernes populars de 2 dies, tan escassos en la nostra
geografia, i això em va fer mal, i que als trialers de clàssiques no els agrada
anar a trials en què, malgrat hi hagi aquesta categoria, la majoria de
participants siguin de modernes. També s’hi afegeix que cada vegada m’incomoda
més haver d’enfrontar-me amb trialers que volen fer ús de l’àrea sense fer-se
socis, i també amb les administracions pels temes de permisos i autoritzacions.
Ha arribat un punt en
que no estic motivat i per a mi aquesta és una sensació rara. Després dels Dos
Dies em sentia desanimat i derrotat. Vaig començar a pensar massa en les coses,
dubtant de mi mateix, i m’he preguntat si tot el que feia realment valia la
pena de seguir-ho fent. He invertit moltes il•lusions, emocions, temps i diners
i ara estic cansat, desanimat i trist perquè, per molts motius, actualment no
puc gaudir gens del trial, que realment és el que més m'apassiona.
Gestionar la massa
social de MOTOCAT, organitzar trials, els tràmits per a l’Àrea de Talamanca, el
Web, etc. m’han comportat molts mals de cap, masses hores de “feina trialera” i
poques hores d’anar amb moto, que al cap i a la fi, és el que més m’agrada i
vull. D’altra banda, ja no puc “robar” més hores a la feina diària ara que
sembla que al negoci familiar la cosa millora i necessito més mans.
També, i principal, des
del dia 24 de juny sóc avi i, ara per ara, vull dedicar totes les meves hores a
exercir aquest nou “títol”, i també a la meva família i amics més propers, que
els tinc una mica “abandonats”.
Han estat prop d’11 anys
de moltes satisfaccions, de moltes alegries a partir del reconeixement de la
gent que valora i se sent identificada amb la tasca que he pogut oferir des de
la presidència de MOTOCAT. Un treball bonic que m’ha permès fer una pila
d’amics (també algun enemic) i que durant molt de temps m’ha servit de vàlvula
d’escapament de la feina quotidiana, però també he tingut alguna desil•lusió i
més d’una decepció. Ara, el que tinc clar és que a la gestió de MOTOCAT no li
vull dedicar ni una hora més, no puc, estic ESGOTAT!
Aquests últims anys he
lluitat, empès i “tirat del carro” com mai, i he acabat amb un esgotament
emocional i mental que m’ha consumit l’energia personal deixant-la sota mínims.
He rebut diverses senyals de que no anava per bon camí, però jo continuava fent
“zones” sense adonar-me que l’energia, tot i que he intentat carregar-me de
forces, és limitada.
Així doncs, de cara al
2018 no estaré a la Junta Directiva de MOTOCAT, deixant d’actualitzar els
continguts del Web i el Facebook, la moderació del foro de MOTOCAT i tota mena
de gestió social o federativa, però no patiu perquè a partir d’aleshores
agafaran les rendes de MOTOCAT els amics trialers de Talamanca i del seu
entorn, puntals meus en els últims anys.
Tot i que aquesta
decisió vaig començar a prendre-la el març d'aquest mateix any, ja la vaig fer
saber a la Junta Directiva i amics més propers, però llavors no era el moment
adequat per deixar-ho perquè encara ens faltava organitzar el Trial de la Copa
Catalana de Clàssiques i el Trial Solidari.
Tot i que al finalitzar
el 2n Trial Solidari em vaig comprometre amb en Joan Fontseré (Director del
Circuit de Barcelona-Catalunya) i en Miquel Cirera (Director Esportiu de
Montesa HRC), que posaríem en marxa la tercera edició, els hi vaig haver de
comunicar al març d’aquest mateix any, que no em veia capaç de fer-ho, però que
no tenia cap problema en que ho organitzés qualsevol altra entitat o moto club,
tot el contrari, estaria encantat.
Perquè el vaig veure
néixer, MOTOCAT era la meva alegria, la meva energia i el “cuidava” com si fos
el meu “fill” però ara, amb l'actual estructura esportiva i social del club, la
meva persona no és tan necessària dins de l'organització, al que s'uneix que hi
ha persones molt vàlides i capacitades perquè MOTOCAT no noti en res aquest
canvi.
Ara crec que sí, que val
la pena fer-ho, que val la pena deixar a MOTOCAT que "faci les zones"
sense un dels seus fundadors. No tinc cap dubte que el nou equip sabrà fer les
coses molt bé.
Jo, per la meva part,
quedo a disposició de donar un cop de mà, sempre que pugui, en qualsevol
aspecte trialer a qui m’ho demani.
Les meves aventures i
desventures les podreu seguir a www.bonaigua-trial.com i sempre em podreu
trobar a bonaigua@bonaigua-trial.com
Gràcies per tot i molts
zeros!
Víctor Martín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada