dilluns, 5 de març del 2012

Trial de Clàssiques del CINGLES VII edició

04/03/2012 

El Moto Club Cingles de Bertí organitzà com cada any, aquest el setè la prova de la  Copa Catalana de Clàssiques 2012. On els participants han pogut gaudir d'un nou circuït de 7 quilòmetres, en el que s'han distribuït les 12 zones (10 per les categories "grocs") dues voltes. El temps màxim permès serà de 4 hores més 15 minuts, per començar a penalitzar. 


Un cop més, el Moto Club Cingles de Bertí, vol donar les gràcies a l'Ajuntament de Gallifa, l'ADF el Pinyó i els propietaris per on s'ha disputat aquest trial, per cedir els seus terrenys i instal·lacions, i així poder seguir gaudint d'aquest paratges tant meravellosos per tots coneguts per ser seu dels Tres Dies dels Cingles.

Carles Solà.


Ens sumem a tots els companys trialers amb les mostres de suport i ànims per Josep Lluis Aguilar - Piru 4RT, desitjant-li una prompta recuperació.

Josep Feliu 

FOTOS - M.C.C.B 




































Joder como pasa el tiempo, iba por la larga y preciosa interzona que nos han marcado este año y viendo los parajes y la pared del cingle,  la memoria me llevo a finales de los años setenta y los recuerdos de los míticos Tres Días de los Cingles, el Hotel Mas Bado, Ricardo Pinet, Joan Carles Esteve, las tertulias en el bar del Mas Bado debajo de la cabeza del jabalí disecado (si nos pudiese el contar lo que veía y escuchaba), compartir trial con los mejores pilotos mundiales y españoles, cuando yo me levantaba para ir a desayunar y me cruzaba con el camarero que iba a la habitación de algunos pilotos VIP., con una botella de champagne y caviar para desayunar, esos tiempos ya no volverán, pero yo no los olvidare.

Pero nos queda Gallifa y el placer de ver que el espíritu de los cingles sigue vivo, el entorno, las zonas (perfectamente limpias y bien marcadas, igual que la interzona), los controles (no el control), digo los controles porque en todas las zonas habían muchos mas controles de los necesarios, cosa a los que lamentablemente no estamos acostumbrados, son gente que han mamado el trial desde jóvenes y estaban allí  colaborando como hacían antes, algunos con sus hijos inculcándoles su filosofía.

Gracias a todos los culpables, os habéis superado, el año pasado 105 participantes, este año ¡¡¡ 110 !!! ,   y en los momentos que estamos pasando.

Cuando las cosas se hacen con ilusión, el éxito esta garantizado.

Felicidades Kiku Carbonell.


5 comentaris:

Anònim ha dit...

Joder como pasa el tiempo, iba por la larga y preciosa interzona que nos han marcado este año y viendo los parajes y la pared del cingle, la memoria me llevo a finales de los años setenta y los recuerdos de los míticos Tres Días de los Cingles, el Hotel Mas Bado, Ricardo Pinet, Joan Carles Esteve, las tertulias en el bar del Mas Bado debajo de la cabeza del jabalí disecado (si nos pudiese el contar lo que veía y escuchaba), compartir trial con los mejores pilotos mundiales y españoles, cuando yo me levantaba para ir a desayunar y me cruzaba con el camarero que iba a la habitación de algunos pilotos VIP., con una botella de champagne y caviar para desayunar, esos tiempos ya no volverán, pero yo no los olvidare.

Pero nos queda Gallifa y el placer de ver que el espíritu de los cingles sigue vivo, el entorno, las zonas (perfectamente limpias y bien marcadas, igual que la interzona), los controles (no el control), digo los controles porque en todas las zonas habían muchos mas controles de los necesarios, cosa a los que lamentablemente no estamos acostumbrados, son gente que han mamado el trial desde jóvenes y estaban allí colaborando como hacían antes, algunos con sus hijos inculcándoles su filosofía.

Gracias a todos los culpables, os habéis superado, el año pasado 105 participantes, este año ¡¡¡ 110 !!! , y en los momentos que estamos pasando.

Cuando las cosas se hacen con ilusión, el éxito esta garantizado.

Felicidades Kiku Carbonell.

Anònim ha dit...

Fantàstic reportatge Josep moltes felicitats ja tornen a ser per aquí despres de 4 llargs mesos la feina i que no en falti ens veiem per Torroella tant punt estiguem instal•lats de nou.
Anna i Pere

Anònim ha dit...

Josep ja pots dir el que vulguis però nosaltres no canviarem de Casa Rural.je je.
Anna

Anònim ha dit...

Moltes gracias a tots. Al Kiko per les seves paraules i a tú per fer-te resó d'aquest el "nostre" trial. Llastima que no ens varem poder veure personalment, però serà a la propera.
Fins aviat.
Tant bon punt tingui el Comunicat del trial us el faig arrivar.
Una abraçada
Carles

Trial Sense Embuts ha dit...

Excel-lent relat Kiko el trial n'esta ple d’aquestes histories que no s’obliden al passar del temps, m’has fet recordar amb que per els anys 80 un mati de trial vàrem anar per les gavarres primer per esmorzar-hi i el restaurant estava tancat, passem per una casa amb taules a fora i els hi diem pensant que servien esmorzars si ens podien prepara pa en tomàquet i pernill, un esmorzar deliciós i alhora de pegar ens diuen que es una casa particular i no el volen cobrar, ens vàrem fer amics i més d’alguna vegada i vàrem tornar, quins anys i quina bona gent.........
Anna Pere ben retornats podeu venir quant vulgueu ep però pagant, els anys han canviat.