Més sobre la lliure circulació de vehicles d’accés motoritzats al mitja natural, posem llum a la foscor, per Daniel Domènech.

 

Com varen anar les coses per l’ accés al Medi Ambient.

Al 1989 es va aprovar una llei d Acces al medi Natural que va quedar curta. Als voltants de 1990 al Parlament de Catalunya es va plantejar fer una nova llei per regular  l’accés motoritzat al medi ambient. La cosa va començar quan un parell de Diputats del PSC i propietaris a la zona de Solsona, varen promoure la nova llei, farts de motos, tot terrenys i si no recordo malament ,Quads.

La llei es va tramitar durant molt temps, ja que el que es proposava era complicat de quadrar. I suposo que no sabien com encarar-ho, La Generalitat va demanar a totes les Associacions afectades que col•laboressin en la redacció d’aquesta, la Federació Catalana de motociclisme una de les que més. En aquells moments  a la Federació de motociclisme es va plantejar mes o menys el següent: “ Tenim a Catalunya un 70% de Moteros que no estan federats, si fem be la feina ara podrem fer que el 100% paguin a la Federació “, d’aquí amb el temps i l’Angel Viladoms va néixer Castellolí.

Suposo ( es nomes una suposició meva ) que la Federació deuria fer tot lo possible perquè es prohibís el trial de no federats a tota Catalunya, i tots a passar per caixa.  L’any 1995 es va aprovar la llei que va ser una piltrafa espantosa, de fet va ser tan dolenta que el reglament no es va aprovar fins el 1998 ( si no recordo malament ).

president era el molt recordat Joan Pañella de Agustín. Segons em va explicar un directiu de la Federació que avorrit del seu President va marxar  d’ella, en una reunió

Quan es va aprovar aquest reglament la llei ja es podia aplicar. Una lectura detallada del Reglament i una mica de imaginació al llegir l’article 8 vaig descobrir el forat per salvar el trial, i era senzillament que els serveis tenien accés lliura al Medi Natural, la pregunta era: “ qui dona aquesta qualificació de Serveis ?”, doncs els Ajuntaments. Llavors anem per feina.

El 1996 el president va passar a ser l’ Angel Viladoms qualificat de mil maneres, bones i dolentes i ja es va anar per feina en el tema de Castelloli, per això la Federacio hi va posar tanta cullerada com va poder en el nou reglament, però se’ls hi va escapar l’article 8.

Per casualitat a la mesa del Parlament hi havia la quarta secretaria que era la Bet Font de ICV que ens va escoltar i va entendre el tema d’una manera sostenible. Vaig començar a fer visites a tots els 9 municipis de la Mancomunitat de la Vall de Ges i parlar amb tots els alcaldes de quasi tots els partits. La proposta va ser molt ben acollida i es molt simple, “ jo trialer espatllo, jo trialer arreglo i milloro “. Tots nou Ajuntaments varen aprovar en ple que ens autoritzaven l’accés a la nostra Associació com a Serveis, les poblacions, eren: Torelló, Sant Vicenç de Torelló, Sant Pere de Torelló, Vidrà, Santa Maria de Besora, Sant Quirze de Besora, Montesquiu, Sora i Orís. La cosa funcionava.

Llavors va ocorre el miracle, el Director General de Medi Ambient el Sr, Ramon Luque Porrino suposo que per pressions del Conseller de l’època el Sr, Salvador Milà, va convocar una reunió al Muntanyà al costat d ‘Aiguafreda, en aquella reunió hi havia les federacions de Motociclisme, la dels propietaris, la d explotació forestal, el Sr. Jaume Mimó en representació de Amver juntament amb l’Ismael Lobato i de la Federació Catalana de Motociclisme, alguns grups ecologistes, dos representants del Motoclub de Sant Joan de les abadesses amb en Joan Moncanut i nosaltres, representats per mi i acompanyats per en Josep Soldevila de Ripoll.

D’ aquestes reunions n’hi va haver quatre, a Sabadell, al Hotel AC de Barcelona, a la mateixa direcció General de Medi ambient i es clar la primera al Muntanyà. En aquestes reunions nomes hi érem sempre els mateixos, menys a Sabadell que hi va haver una molt bona representació de motoclubs al dinar, però no a les reunions, l’únics Moto clubs que hi varen ser el motor Club Vall del Ges i el de Sant Joan de les Abadesses ( si no recordo Malament ), Amver i nosaltres  que son un "grup ecologista que va en moto " ningú mes. Haig de dir que vaig dinar amb en Jaume Mimó del que guardo un molt bon record.

La Generalitat va veure de seguida que la millor solució i mes efectiva era la nostra i després que l’Angel Viladoms i els seus advocats “avisessin” de manera contundent que anirien a per mi si no desapareixia, i tot això en la reunió al Hotel Ac davant del Director General de Medi Ambient, el doctor Martí Boada, el cap del forestals, Jordi Tarrés, etc ....  La cosa va girar totalment i la nostra opció va estar legalitzada en qüestió de 6 mesos, des de llavors hi ha 8 zones de Catalunya que seguit el camí marcat fan trial legalment, evidentment no ho expliquen, no volen perdre el control, ara n hi ha dues mes que estan “ en ello “. La cosa en aquells moment va obligar a la Federació a canviar els Plans a Castellolí i la Generalitat va permetre molta, però molta mes permissivitat desl forestals amb les motos de trial i els trials federats, a la espera que tot el platejat anés reeixint, cosa que no ha passat degut sobretot a la mateixa exagerada permissivitat de la mateixa Generalitat, i la mandra o protagonisme dels caps visibles del trial, aquí es quan jo m’atreveixo a dir que en aquells moments es va salvar el Trial que estava tocat de mort.  Per cert ,això confirmat personalment per el mateix Director General de Medi Ambient en el seu despatx juntament amb Alcaldes de la Vall del Ges.

Bé doncs, des de principis dels anys 2000 no he fet rés més que explicar-ho a tothom, però quasi ningú en fa cas, es veu que això de treballar en el teu entorn no agrada, es millor seguir despotrican dels Eco-talibans i esperar que algun San baixi a arreglar-ho.

 Es preparen canvis importants, però molt molt i no son per be per el mon del Trial, comenceu a fer el que vaig fer i faig desde el 2000 i no escolteu gaire a promeses sense futur, ni escoltar queixes que no aporten res de res ni cap solució, nomes protagonisme de Revista Hola.

Repeteixo, Jo faig trial en un PEIN ( parc natural ) si voleu seguir fent Trial lliurement nomes hi ha un camí i es el que es va començar llavors, altre cosa serà la mort del Trial, i la moto elèctrica no ens salvarà, amb molta sort acabarem a 5 o 6 Castellolís en tota Catalunya passant per caixa o fent trial d’amagat, es clar !.

Si algú vol seguir aquest Camí, m’envieu un missatge privat i us ajudo amb tota la meva experiència.

Si creieu que la solució pot ser bona, compartiu això, a algun amic l'hi pot interessar fer-ho.

P.D. segurament m'he descuida't algú, mil disculpes !!

Daniel Domenech i Dot

 

Reflexions de Victor Martin Bordonau sobre la lliure circulació de vehicles d’accés motoritzats al mitja natural.

Catalunya s'ha caracteritzat durant molts anys per una cultura de muntanya única a Europa, amb una propietat forestal que ha estat especialment generosa i en la que hem gaudit dels espais naturals. Els catalans hem utilitzat la propietat privada com un espai de lleure des de fa molts anys, de manera natural i sense gaire polèmica.

Quan van aparèixer durant els anys 60 les primeres motos de muntanya, no va canviar l'esperit de generositat de la propietat forestal, a causa de la poca massificació del moment, ja que aquest esport incipient estava molt arrelat al territori.

L'expansió durant aquests anys del Trial i de l'Enduro van convertir el territori en un gran espai d'oci, lliure i gratuït, i van començar a sorgir les primeres friccions entre usuaris de vehicles de motor, altres usuaris del medi natural i ecologistes.

La propietat forestal va començar a veure els seus boscos amenaçats. L'usuari va deixar de ser una persona arrelada al territori, i un nou tipus de practicant, amb poca cultura del medi natural i poc coneixement de l'entorn, per exemple els Quads, accedeix a punts que no havia accedit fins aleshores.

Les bicicletes de muntanya, les BTT s'han convertit els darrers anys en una de les activitats esportives i de lleure amb més desenvolupament, amb un gran nombre de practicants a Catalunya, però jo, del que voldria parlar és de les motos de Trial i fent referència als incendis.

Martí Boada, geògraf, naturalista i doctor en ciències ambientals, va fer un estudi mediambiental sobre una zona concreta de Catalunya (Santigosa), per saber i conèixer l’impacte que podien ocasionar les motos de Trial sobre l'entorn. No m'estendré en els resultats de l'informe, però una cosa va quedar clara: En general les motos no són responsables dels focs als nostres boscos, tot al contrari.

No veieu que som els primers interessats a deixar el medi natural en millors condicions de com el trobem, ja que és el nostre “modus vivendi”?

Polítics i ecologistes, no veieu que voler fer veure el contrari frega els límits de la llibertat individual?

Sobre els últims incendis del Bages no seré jo qui dirà que s’haguessin pogut evitar, perquè mentre hi hagi mala gent, no hi haurà res a fer. Sobre aquesta gent, potser no és el correcte, però ja ho deia Sau a la seva cançó “Això es pot salvar”... “i el fill de puta que cremi aquests boscos que li tallin les mans potser així no els cremaran”.

Concretem... els focs els provoquen les persones o les motos? Jo crec que les persones. Amb més motos als boscos, més gent amb possibilitat de ser vista fent malifetes.

L’origen del foc de Bufalvent resulta que va ser un ocell que es va rostir al tocar un filat elèctric i resulta també que a nosaltres (Motocat) no ens van donar l’autorització d’una àrea de Trial a Talamanca perquè niava una àliga “cua barrada”.

Concretem... els focs els provoquen els ocells o les motos? En aquest cas l’ocell, però tampoc crec que sigui gens habitual. Altre cosa és que no ens deixin anar amb moto per on hi ha “cua barrada” o d’altres espècies, si ella ja va venir quan era ple de motos. Deu ser que li agraden home!

També hem de sumar la gestió dels boscos que està abandonada. No veieu que si ens deixeu passar per corriols, rierols, tallafocs, caminets, etc. els mantindrem nets i serviran per accedir-hi en cas d’incendi?

Nosaltres, els trialers, no necessitem pistes amples, ni tant sols camins de 2 metres, deixeu-nos netejar el sota bosc, els marges, els camins i corriols, les lleres dels rius, etc. i us asseguro que els incendis i les riades, si no disminueixen, els bombers i ADF aconseguiran apagar-los i controlar-los més aviat.

I amb això no estic dient que s’obri tot Catalunya per la pràctica del Trial, fins i tot jo seria més restrictiu no podent practicar Trial els mesos de més calor. Les dates que les posin els tècnics de la meteorologia, no els polítics de torn, si us plau!

Si encara així no ho veieu clar, deixeu-nos fer àrees de Trial legalitzades. La llei ho contempla, però sempre hi ha algun “ecotaliban” que ho tira tot enrere sense cap més interès que fer mal.

A partir d’aquí si no es canvia d’actitud envers tot el que té rodes i sense ser alarmista, no previnc gaire bona salut, ni per als nostres boscos, ni per a nosaltres mateixos.

Victor Martin Bordonau

CET de Pobladura: pòdiums i classificacions

 classificacions: trialgo.es

La nova moto de Trial Mecatecno Dragonfly Electrica: prova de Non Stop Bikes

Conclusions + impressions de la prova dinàmica

Necessitarem un temps dadaptació al nou estil de conducció. És una moto molt lleugera amb què mai tens sensació de perdre la tracció, en pujades de terra i girs, per a aquest tipus de terreny, la Mecatecno Dragonfly és ideal, en ser tan lleugera, les pedres petites no costen res i sobre les arracades i girs, la moto tracciona d'una forma espectacular.

Grans esglaons i dobles esglaons; Això va ser el que em va costar més. En aquests obstacles necessites acostumar-te a la moto per afrontar-los de manera diferent, la moto té molta potència en baixes revolucions i poques en altes. En una moto de combustió, dónes gas i amb l'embragatge controles la potència del motor. En el cas de la Mecatecno has de donar poc gas i deixar que la moto tingui inèrcies.

¡Em va costar una mica trobar la manera d'afrontar aquest tipus d'obstacles!

Per acabar, sobre el fre motor, a diferència d'un motor de combustió, quan deixes de donar gas el motor es para, i això t'obliga a conduir sempre donant una mica de gas. És diferent al que ens hem d'acostumar

Non Stop Bikes

+ Info: TodoTrial

 

Trial de Camprodon: pilots destacats amb motos post-clàssiques i elèctriques de fabricació pròpia

Els pilots Ivan Rovira i Cesar Cañas van participar amb les seves Gas Gas 327 en els dos dies de Camprodon quedant segon i tercer a la categoria de blaus i destaquem també  Joan Solé Rovira, i la SoRev  la seva moto elèctrica fabricada per ell mateix 4º en Blaus