Més sobre la lliure circulació de vehicles d’accés motoritzats al mitja natural, posem llum a la foscor, per Daniel Domènech.

 

Com varen anar les coses per l’ accés al Medi Ambient.

Al 1989 es va aprovar una llei d Acces al medi Natural que va quedar curta. Als voltants de 1990 al Parlament de Catalunya es va plantejar fer una nova llei per regular  l’accés motoritzat al medi ambient. La cosa va començar quan un parell de Diputats del PSC i propietaris a la zona de Solsona, varen promoure la nova llei, farts de motos, tot terrenys i si no recordo malament ,Quads.

La llei es va tramitar durant molt temps, ja que el que es proposava era complicat de quadrar. I suposo que no sabien com encarar-ho, La Generalitat va demanar a totes les Associacions afectades que col•laboressin en la redacció d’aquesta, la Federació Catalana de motociclisme una de les que més. En aquells moments  a la Federació de motociclisme es va plantejar mes o menys el següent: “ Tenim a Catalunya un 70% de Moteros que no estan federats, si fem be la feina ara podrem fer que el 100% paguin a la Federació “, d’aquí amb el temps i l’Angel Viladoms va néixer Castellolí.

Suposo ( es nomes una suposició meva ) que la Federació deuria fer tot lo possible perquè es prohibís el trial de no federats a tota Catalunya, i tots a passar per caixa.  L’any 1995 es va aprovar la llei que va ser una piltrafa espantosa, de fet va ser tan dolenta que el reglament no es va aprovar fins el 1998 ( si no recordo malament ).

president era el molt recordat Joan Pañella de Agustín. Segons em va explicar un directiu de la Federació que avorrit del seu President va marxar  d’ella, en una reunió

Quan es va aprovar aquest reglament la llei ja es podia aplicar. Una lectura detallada del Reglament i una mica de imaginació al llegir l’article 8 vaig descobrir el forat per salvar el trial, i era senzillament que els serveis tenien accés lliura al Medi Natural, la pregunta era: “ qui dona aquesta qualificació de Serveis ?”, doncs els Ajuntaments. Llavors anem per feina.

El 1996 el president va passar a ser l’ Angel Viladoms qualificat de mil maneres, bones i dolentes i ja es va anar per feina en el tema de Castelloli, per això la Federacio hi va posar tanta cullerada com va poder en el nou reglament, però se’ls hi va escapar l’article 8.

Per casualitat a la mesa del Parlament hi havia la quarta secretaria que era la Bet Font de ICV que ens va escoltar i va entendre el tema d’una manera sostenible. Vaig començar a fer visites a tots els 9 municipis de la Mancomunitat de la Vall de Ges i parlar amb tots els alcaldes de quasi tots els partits. La proposta va ser molt ben acollida i es molt simple, “ jo trialer espatllo, jo trialer arreglo i milloro “. Tots nou Ajuntaments varen aprovar en ple que ens autoritzaven l’accés a la nostra Associació com a Serveis, les poblacions, eren: Torelló, Sant Vicenç de Torelló, Sant Pere de Torelló, Vidrà, Santa Maria de Besora, Sant Quirze de Besora, Montesquiu, Sora i Orís. La cosa funcionava.

Llavors va ocorre el miracle, el Director General de Medi Ambient el Sr, Ramon Luque Porrino suposo que per pressions del Conseller de l’època el Sr, Salvador Milà, va convocar una reunió al Muntanyà al costat d ‘Aiguafreda, en aquella reunió hi havia les federacions de Motociclisme, la dels propietaris, la d explotació forestal, el Sr. Jaume Mimó en representació de Amver juntament amb l’Ismael Lobato i de la Federació Catalana de Motociclisme, alguns grups ecologistes, dos representants del Motoclub de Sant Joan de les abadesses amb en Joan Moncanut i nosaltres, representats per mi i acompanyats per en Josep Soldevila de Ripoll.

D’ aquestes reunions n’hi va haver quatre, a Sabadell, al Hotel AC de Barcelona, a la mateixa direcció General de Medi ambient i es clar la primera al Muntanyà. En aquestes reunions nomes hi érem sempre els mateixos, menys a Sabadell que hi va haver una molt bona representació de motoclubs al dinar, però no a les reunions, l’únics Moto clubs que hi varen ser el motor Club Vall del Ges i el de Sant Joan de les Abadesses ( si no recordo Malament ), Amver i nosaltres  que son un "grup ecologista que va en moto " ningú mes. Haig de dir que vaig dinar amb en Jaume Mimó del que guardo un molt bon record.

La Generalitat va veure de seguida que la millor solució i mes efectiva era la nostra i després que l’Angel Viladoms i els seus advocats “avisessin” de manera contundent que anirien a per mi si no desapareixia, i tot això en la reunió al Hotel Ac davant del Director General de Medi Ambient, el doctor Martí Boada, el cap del forestals, Jordi Tarrés, etc ....  La cosa va girar totalment i la nostra opció va estar legalitzada en qüestió de 6 mesos, des de llavors hi ha 8 zones de Catalunya que seguit el camí marcat fan trial legalment, evidentment no ho expliquen, no volen perdre el control, ara n hi ha dues mes que estan “ en ello “. La cosa en aquells moment va obligar a la Federació a canviar els Plans a Castellolí i la Generalitat va permetre molta, però molta mes permissivitat desl forestals amb les motos de trial i els trials federats, a la espera que tot el platejat anés reeixint, cosa que no ha passat degut sobretot a la mateixa exagerada permissivitat de la mateixa Generalitat, i la mandra o protagonisme dels caps visibles del trial, aquí es quan jo m’atreveixo a dir que en aquells moments es va salvar el Trial que estava tocat de mort.  Per cert ,això confirmat personalment per el mateix Director General de Medi Ambient en el seu despatx juntament amb Alcaldes de la Vall del Ges.

Bé doncs, des de principis dels anys 2000 no he fet rés més que explicar-ho a tothom, però quasi ningú en fa cas, es veu que això de treballar en el teu entorn no agrada, es millor seguir despotrican dels Eco-talibans i esperar que algun San baixi a arreglar-ho.

 Es preparen canvis importants, però molt molt i no son per be per el mon del Trial, comenceu a fer el que vaig fer i faig desde el 2000 i no escolteu gaire a promeses sense futur, ni escoltar queixes que no aporten res de res ni cap solució, nomes protagonisme de Revista Hola.

Repeteixo, Jo faig trial en un PEIN ( parc natural ) si voleu seguir fent Trial lliurement nomes hi ha un camí i es el que es va començar llavors, altre cosa serà la mort del Trial, i la moto elèctrica no ens salvarà, amb molta sort acabarem a 5 o 6 Castellolís en tota Catalunya passant per caixa o fent trial d’amagat, es clar !.

Si algú vol seguir aquest Camí, m’envieu un missatge privat i us ajudo amb tota la meva experiència.

Si creieu que la solució pot ser bona, compartiu això, a algun amic l'hi pot interessar fer-ho.

P.D. segurament m'he descuida't algú, mil disculpes !!

Daniel Domenech i Dot