Xavi Budo amb ell ens hem retrobat de les èpoques, de la practica de trial a les actuals sortides de clàssiques, a tota la colla de Palamós faré sols atenció a una persona en Rafel que tots m’ho se’l apreciem com un germà “petit”, els trials quant ens ajuntàvem amb les colles de Palafrugell, Cassa, Calonge, Barcelona, Sant Feliu emplenàvem la muntanya de motos de trial.
Recordats amb enyor a dos amics irrecuperables, Agustí Martinoy i Pere Coll, que un mal dia ens varen deixar.
Una bona experiència l’any que un grup de companys ens varen lligar la manta al coll, per corre el Campionat de Girona de Trial, érem Joan Hellin, Rigo, Pere Coll, Josep Feliu, Xavi Budo, va ser una mol bona època es feien trials quasi setmanalment a les contrades de Girona i quant no els clubs organitzaven campionats socials on t’hi podies apuntar encara que no en fossis soci.Pere Coll crec que va quedar segon o tercer de la seva categoria i es que ho feia realment be.També el corria al meu actual, veí, secretari, amic, Albert Albó "Quatre" que aleshores no ens coneixíem.
.
Recordats amb enyor a dos amics irrecuperables, Agustí Martinoy i Pere Coll, que un mal dia ens varen deixar.
Una bona experiència l’any que un grup de companys ens varen lligar la manta al coll, per corre el Campionat de Girona de Trial, érem Joan Hellin, Rigo, Pere Coll, Josep Feliu, Xavi Budo, va ser una mol bona època es feien trials quasi setmanalment a les contrades de Girona i quant no els clubs organitzaven campionats socials on t’hi podies apuntar encara que no en fossis soci.Pere Coll crec que va quedar segon o tercer de la seva categoria i es que ho feia realment be.També el corria al meu actual, veí, secretari, amic, Albert Albó "Quatre" que aleshores no ens coneixíem.
.
L'Albert Albó "quatrecases" creant escola amb al seu estil característic i a les hores agressiu de sortir de una zona, le gran avantatge es a mes del poc desgast dels pneumàtics que si treus un peu de l’estrep en aquesta altura mai però mai et poden marcar un punt..
Aquí com es pot apreciar el quatrecasas poden pesar tranquil·la i còmodament per el costat de la roca, dons no ell opta per la traçada mes complicada, quant se li va preguntar el perquè ell va contestar, tothom baixa les escales com l’hi dona la gana.
"No hace falta decir nada mas"
(Yo no sé si dios existe, pero si existe, sé que no le va a molestar mi duda)
Mario Bennedetti
..................................................
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada